El Porc del Canigó i la Salimandra de Sant Miquel

Fa molts anys, a prop de Prada, vivia una nena de deu anys. Era una pastoreta que sovint portava les seves ovelles a pastorar als voltants de l’abadia de St Miquel de Cuixà.

Un dia, mentre aquesta nena s’havia adormit a l’ombra d’un arbre, un incendi es va declarar. Es va despertar de cop i volta gràcies al soroll que feia una campaneta i va veure unes grans flames que s’apropaven perillosament de l’abadia de St Miquel.

Una salamandra gegant havia provocat aquest incendi perquè havia estat espantada

per un grup d’ovelles… Aquesta bèstia expulsava foc per la boca quan tenia molta por.

Era una salamandra negra que portava taques acolorides a la seva pell. Podia canviar el color de les taques que portava al seu cos, en funció de les seves emocions…

També al cap portava una cosa especial: unes banyes.

Al final de la cua, tenia una campaneta que, per sort, va permetre despertar la nostra pastoreta i salvar-la de les flames.

Hi havia una vegada un llop que vivia al costat del Canigó. EL llop qeu tenia molta fna quan es va passejar va ensumar olor de carn.  La va seguir i el va portar fins a una cova, tota negre. Allà va menjar tota la carn que hi va trobar. Els animals quan van tornar a la cova es van adonar que les reserves o estaven i van decidir venjar-se.

Els animals es parlen entre ells per trobaar una idea de qui ha robat el menjar. I al final ene tenen una: é sel llop! Per esar segurs, decideixen posar un trampa. La trampa consisteix en posar una xarxa en fil d'aranya amb corretges alfinal pr a fer més força. a xarxa està penajada a u arbre. Quan l'animal passa sota l'arbre, la xarxa cau i l'agafa.

A mitjanit, el llop té gana. Va capa la reserva i sense adornar-se'n passa sota l'arbre i la xarxa li cau a sobre. El llop s'avorreix tota la nit perquè ningú o le ve a buscar.

L'endemà tos els animals del bosc es reuniexen davant al trampa i es posen a cridar:

"Ah! Ah! Ah! t'hem atrapat! s'esclafeixene els animals.

• Sóc el rei i m 'heu de rspectar! Va cridar el llop.

• Sí, però t'ho has menjat tot i t'hem atrapat! Ah! Ah! Ah!

• Jo sóc el rei del bosc! Grrrrr!

Finalment, el llop perd davant d'un grup tant fort contra ell.

Arriba la bèstia en mig de tota auesta agitació. La Bèstia intenta posar tothom d'acord, cosa difícil,  ja que els animals estan molt enfadats amb el llop.

Però, a poc a poc, arriba a posar-se tothom d'acordja que és millor viure tots junts en pau.