Gònica del Canigó

Ho sabes tu per què hi ha tant de ferro al Canigó?

Diu la llegenda que fa molts i molts anys, en els temps antics, va caure un bòlid entre la comarca del Conflent i la del Vallespir. L’impacte va provocar un gran incendi que va fondre tots els metalls del meteorit i se va formar una colada que va atrapar un cérvol, un sabater, una rata-penera, una dimosela i una llavor d’ametller.

En arribant al Cadí, la colada se va solidificar. La llavor va germinar al seu interior i va revifar en una meravellosa bèstia. Era molt àgil, utilitzava ones per se guiar en la foscor, podia volar, caminava sus de l’aigua i tenia els ulls i el cor de granat. Posseïa la força dels quatre elements !

Diuen que aqueixa bèstia va protegir de l’incendi la gent dels vilatges veïns i que encara avui la protegeix. Hi ha qui diu que el ferro d’aqueixa zona és tan especial que mai se rovella i, fins i tot, diuen que la bèstia és l’ànima endormida del Canigó. Estigueu atents si mai veieu una esllavissada, belleu és la bèstia que se remena...